The Walking Dead és una obra de còmic que ha traspassat la frontera del novè art. L’èxit aconseguit per la sèrie de televisió que adapta lliurement la història original ha propiciat un transvasament de la franquícia cap a altres mitjans, entre ells els videojocs, on ha protagonitzat diversos productes. El més destacat és l’aventura gràfica de Telltale Games que avui us analitzem aprofitant que acaba de publicar-se “400 Days”, un contingut addicional descarregable que farà de pont entre aquest joc i la seva continuació. Mentre no arriba aquesta segona part us expliquem què ens ha semblat tant el joc original com el seu contingut addicional, en la seva versió per a Mac.
 |
Versió analitzada: Mac |
 |
RAUL ARRIBAS | Barcelona
Telltale Games és una companyia independent basada a Califòrnia que s’ha especialitzat en aventures gràfiques, gènere al qual ha aportat novetats tant tècniques com artístiques amb títols que ha estructurat de forma episòdica. Els seus videojocs, com el que avui ens ocupa, estan a mig camí entre un videojoc tradicional i una sèrie de televisió, ja que tots dos es gaudeixen per entregues i estructuren la narrativa de cadascuna d’elles de forma similar. The Walking Dead es va publicar el passat 2012 en aquest format episòdic i no va ser fins que van ser tots cinc capítols disponibles al mercat, i gràcies segurament al seu èxit de crítica, que Telltale va decidir publicar-lo en una edició completa, tant en format físic com en format digital.
The Walking Dead agafa com a història canònica la del còmic, l’original, i no la de la TV. Això implica que allà on hi ha discordança entre les dues el videojoc considera certa i real la del còmic. Però a l’obra de Telltale Games no repetirem aventures, personatges i situacions que ja coneixem de la història de Robert Kirkman, l’autor original de l’univers The Walking Dead, sinó que viurem els fets d’un altre grup de persones, totalment alienes a les que ja coneixem, que lluitaran per sobreviure mentre el ja conegut apocalipsi zombi es desferma al voltant de la ciutat d’Atlanta. Per tant compartirem zona geogràfica i esdeveniments generals però no personatges ni situacions particulars.
Durant els títols de crèdit inicials del primer capítol (un altre tret que apropa el joc a una sèrie de TV) coneixerem Lee Everett, un pres condemnat que està essent traslladat per un cotxe policial al penal que li han assignat, als afores d’Atlanta. En Lee és el protagonista del videojoc que ens ocupa i serà el personatge que nosaltres controlarem, de forma que totes les situacions que ell hagi d’afrontar seran en realitat les nostres situacions. En pocs minuts succeiran una sèrie d’esdeveniments que establiran la base de tota l’aventura que ens proposa Telltale: quedarem lliures, coneixerem una nena anomenada Clementine, comprovarem estupefactes com el món sembla haver-se’n anat en orris i ens proposarem com a tasca personal protegir la Clementine de qualsevol mal. En una situació on l’esperança sembla inútil la tasca de tenir cura de la Clementine serà el què ens impulsi a avançar. A partir d’aquí anirem coneixent diferents personatges, alguns dels quals ens acompanyaran tota l’aventura i alguns dels quals només hi seran una estona. Algunes persones ens agradaran, altres les odiarem. Amb alguns ens sentirem segurs i estimats i en canvi desconfiarem d’altres. The Walking Dead ens presenta una història humana excepcional i uns personatges amb molta personalitat, ben definits i carismàtics, i en ben poca estona ens sentirem totalment immersos en el seu univers. És aquí on destaca especialment aquesta proposta.
Un dels trets característics d’aquesta aventura gràfica és que la nostra interacció amb els altres personatges i les decisions que prenguem impactaran directament en l’aventura que experimentem. Tot i que la història que explica és única, i per tant no variarà fem el què fem, sí que la forma d’arribar al desenllaç variarà amb les nostres decisions. En nombroses ocasions durant el nostre periple per les diferents localitzacions que ens proposa el joc haurem de prendre decisions dures i difícils, escollir entre dues opcions dolentes segons, moltes vegades, les nostres preferències personals, i aquestes decisions tindran impacte en el nostre grup de supervivents. Com dèiem, el desenllaç serà el mateix, però la història que narra The Walking Dead gira més al voltant del com arribem a aquest desenllaç que del desenllaç en si. Serà més important per a nosaltres, com a jugadors, el viatge que recorrerem emocionalment que no el punt d’arribada, tret característic de les grans obres literàries, siguin del tipus que siguin. Tothom arribarà al mateix final però cadascú ho farà impactat de forma diferent degut a les decisions i concessions que hagi efectuat durant el camí, i això converteix cada experiència en única.
L’acció la veurem en tercera persona i amb la càmera situada a diversos punts fixes de cada escenari. Sempre veurem en Lee mentre es desplaça d’un punt a un altre i el guiarem als llocs d’interès amb el teclat del Mac. Amb el trackpad desplaçarem el cursor d’acció, que serà amb el què descobrirem els llocs on podem interactuar, a més de poder escollir quina acció volem efectuar de les disponibles. El joc ens presenta dues opcions diferents, a escollir en qualsevol moment de l’aventura, segons si volem que ens destaqui aquests punts on podem interactuar o si els volem descobrir per nosaltres mateixos, aportant més realitat i immersió, cosa que recomanem des d’aquí. A més, de tant en tant, ens trobarem en situacions de perill i haurem de fer servir el trackpad per a atacar algun infectat que s’atansi a nosaltres, amb un sistema que implementa molt bé aquesta sensació de por i inexperiència en combat que patim amb en Lee. Aquí no som experts militars en combat cos a cos, i això es nota quan hem d’efectuar algun d’aquests combats, ja que el joc transmet molt bé aquesta sensació d’urgència i impotència que patim per no estar habituats a situacions d’aquest tipus.
The Walking Dead utilitza una estètica a mig camí entre el còmic i els dibuixos animats amb dosis de realisme, una combinació que li escau molt bé i que el fa agraït i fàcil de gaudir. Els personatges estan ben definits i els diferents escenaris pels quals intentarem sobreviure són variats i detallats. El so també està a l’altura de la qualitat del producte en el seu conjunt i tots els diàlegs compten amb les veus dels protagonistes de la història. En el moment d’analitzar el joc, però, la versió d’Steam (que és la compatible amb Mac i Windows) no compta amb subtítols en català ni castellà (sí en anglès), però tenint en compte que la versió per a Xbox 360, per exemple, sí que els incorpora, és qüestió de temps que també acabin incorporant-los a Steam. De totes maneres és un joc que, donada la importància que li atorga a la història i als diàlegs, val la pena gaudir en versió original.
Completar els cinc capítols que formen la història sencera ens portarà unes 10 hores. Degut a les variacions de guió que experimentem amb les nostres decisions The Walking Dead és un títol que es deixa rejugar fàcilment, ja que com hem comentat més important que el desenllaç final (inalterable) és el camí que ens hi du (que sí que varia amb les nostres decisions). Estem davant un joc imprescindible per a tots els amants dels videojocs i, especialment, per als que valoren molt aspectes com la trama o el guió.
400 DAYS
The Walking Dead: 400 Days no és la continuació del joc original, ni ens aclarirà cap dels dubtes que ens va generar el final de The Walking Dead. Estem davant d’un contingut addicional que ens presenta com la vida de cinc personatges nous se’n va en orris a causa de l’incident zombi ja conegut i les seves conseqüències. Tot i això, qui vulgui tenir pistes o conèixer personatges que seran importants a la segona part del videojoc gaudirà amb aquesta expansió que a més, per ell mateix, ja ofereix una bona dosi de diversió. Aquest contingut sí que té en compte les decisions preses al llarg dels cinc capítols originals de forma que trobarem algun detall i algun aspecte influenciat per la realitat que hem teixit al llarg de la nostra aventura personal, cosa que redunda en una immersió més acurada.
El títol del capítol descarregable fa honor al període de temps abastat per les cinc noves històries que gaudirem (o patirem, segons es miri). Aquests 400 dies comprenen l’espai de temps on transcorren les experiències dels cinc nous personatges protagonistes, sempre al voltant del moment en què es desferma l’apocalipsi zombi. A més les cinc històries es poden jugar en l’ordre que es desitgi i això farà que certs encreuaments de camins, on a una història podrem veure per un moment el personatge d’una altra, tinguin més o menys repercussió segons l’ordre escollit. No hi ha un ordre bo ni un de dolent, és només una qüestió de preferències personals.
La duració total d’aquest The Walking Dead: 400 Days se situa al voltant de les dues hores, depenent del ritme de joc de cadascú. El fet de repartir aquest temps, ja de per si molt inferior a la duració del joc original, entre cinc històries i cinc protagonistes diferents fa que no empatitzem amb els personatges com ho hem fet amb en Lee, la Clementine i els seus companys, però això es compensa en part per la sensació d’estar coneixent en primera persona personatges que seran importants en futures entregues de la franquícia.
El millor
|
El pitjor
|
 |
“The Walking Dead és una aventura gràfica excel·lent que destaca en la qualitat dels seus aspectes narratius. Presenta una història molt humana on l’entorn dur i agrest ens durà a haver de decidir en situacions gens còmodes entre opcions que no podríem catalogar de bones en cap cas. Un gran videojoc, en definitiva, que presenta una història dura i adulta.“ |